Com heu anat observant a mesura que anava treient una conclusió l'anava expressant en el bloc. Al finalitzar l'anàlisi de totes les classes, vaig analitzar globalment el cicle i la conclusió més important és que dels 95 alumnes de cicle inicial 36 alumnes (37,2%) tenen dificultats en la prova de comprensió lectora, però tant sols 13,6% d'aquests tenen dificultats en les dues proves per motius visioperceptius, amb mancances per analitzar visualment les lletres i les paraules.
És a dir, a cicle inicial de l'escola té un persentatge molt baix 13,6% d'alumnes que té dificultats en la comprensió lectora per causa de les dificultats visioperceptius. En el cas d'aquests nens, la proposta de millora es centrarà en portar a terme treballs visioperceptius abans de realitzar treballs més especifics de comprensió lectora.
Per la resta de nens del cicle inicial que tenen mancances en la comprensió lectora, per diferents circunstancies no visioperceptives, se'ls proposarà diferents activitats, metodologies, estratègies d'aula, jocs, material didàctic... per a realitzar a l'aula en el dia a dia.
Com hem pogut veure en les entrevistes amb les mestres, el treball de comprensió lectora a l'aula el realitzen majoritariament a travès d'un treball individual de l'alumne cap als textes, amb preguntes o activitats corresponents, i el treball en gran grup, contestant a preguntes i comentant el text.
Una proposta de millora cap a totes les aules del cicle, ha estat treballar l'aprenentatge cooperatiu, ja que trobem que és un mètode eficaç per a la millora de la comprensió lectora, tot i sabem que és una forma d'organitzar el treball. L'aprenentatge cooperatiu utilitzat com a forma per a l'activació de coneixements previs, aprenentatge de noves paraules, entrenament en la supervisió de la pròpia comprensió, localització d'idees principals, autopreguntes, construcció d'inferències o elaboració de resums, entre uns altres. Però la conclusió de la nostra proposta és qie aporta un valor afegit al mètode que s'utilitzi. Permetrà que les estratègies de comprensió s'utilitzin en interacció amb uns altres, que uns alumnes ensenyin a uns altres i que el professor pugui dedicar més temps a supervisar l'aprenentatge dels alumnes i a corregir el necessari.
Dos sistemes d'aprenentatge cooperatiu que es proposa a les mestres és la tutoria entre iguals i l'ensenyament recíproc.En la tutoria entre iguals alguns alumnes assumeixen el paper de tutors d'uns altres i els presenten les activitats d'aprenentatge, avaluen la seva realització i reforcen o corregeixen a l'alumne tutoritzat. En l'ensenyament recíproc un líder, que pot ser el professor o un alumne, condueix un diàleg amb els altres estudiants del grup d'aprenentatge, modelant l'ús de les estratègies, proporcionant coneixements sobre quan i on utilitzar-les i ajudant als altres a emprar-les. Quan els altres estudiants es familiaritzen amb les estratègies, van prenent per torns el paper de líder.
Tot i que crec que el treball en petit grup té més possibilitats per debatre els textos i intercanviar idees, mentre que en les parelles la comunicació és més limitada i el treball acaba convertint-se simplement a completar les tasques assignades. Cal portar-ho a la practica per observar quina de les dues ajuda a millorar els resultats en comprensió lectora.
Aquesta és una de les últimes fases del practicum, tot i que per observar l'efectivitat de les propostes de millora caldria observar la propera fase: portar a terme les activitats o estratègies proposades; però per manca de temps, faran el seguiment del projecte les mestres corresponents a les aules analitzades.
Intervenció psicopedagògica per la millora del traspàs d’informació entre l’educació primària i la secundària
divendres, 16 de desembre del 2011
dijous, 8 de desembre del 2011
enquestes a les mestres
En la fase 2: OBSERVACIÓ I PRESA DE CONTACTE AMB ELS GRUPS-AULA vaig enquestar a totes les mestres de les aules de cicle inicial, l'objectiu era conèixer la visió que tenen respecte la lectura, la comprensió lectora i la biblioteca de l’escola.
Ara per acabar d'analitzar els resultats per poder fer les propostes de millora, he analitzat cadascuna de les enquestes i observo que cap mestre dedica a llegir més de 2 hores setmanals a la lectura; però creuen positiu el treball de la lectura a l’aula perquè motiva els alumnes i descobreixen el mon de la lectura, nou vocabulari i imaginació. Un dels aspectes que troben més dificultat en el treball de la lectura és la comprensió lectora, aspecte que s’ha analitzat per aconseguir propostes de millora i així treure l’angoixa d’aquestes mestres.
Observem que la técnica lectora la treballen diàriament fent servir tot tipus de material tot i que unes mestres més que d’altres, insistint en els aspectes que els costa més als alumnes, passant llista, lectura en silenci, lectura en veu alta, per parelles, individual, text encadenat... i pel que fa a la comprensió lectora, la treballen a partir de preguntes directes i indirectes; activitats especifiques amb el llibre de lectura i/o textos que don la mestra a part; per hi ha el cas d’una mestra que no treballa la comprensió lectora a través de preguntes. Caldrà fer-li una proposta de millora en ella en concret per tal de que treballi la CL a partir de preguntes.
Al centre hi ha el recurs de la biblioteca escolar, creia convenient conèixer l’interès de les mestres respecte aquest recurs ja que el treball de la biblioteca es veu reflectit en el dia a a dia a l’aula; doncs les mestres creuen que és imprescindible, ja que és un mon màgic i diferent, motivador que satisfà les inquietuds dels nens per tal de mantenir el gust per la lectura.
Pel que fa la quantitat de llibres que tenen a les biblioteques de cada aula, es queixen que no tenen gaires, i que utilitzen els llibres que porten els mateixos alumnes de casa o de la biblioteca del poble. Per això, es farà una proposta de millora a l’equip directiu.
Ara per acabar d'analitzar els resultats per poder fer les propostes de millora, he analitzat cadascuna de les enquestes i observo que cap mestre dedica a llegir més de 2 hores setmanals a la lectura; però creuen positiu el treball de la lectura a l’aula perquè motiva els alumnes i descobreixen el mon de la lectura, nou vocabulari i imaginació. Un dels aspectes que troben més dificultat en el treball de la lectura és la comprensió lectora, aspecte que s’ha analitzat per aconseguir propostes de millora i així treure l’angoixa d’aquestes mestres.
Observem que la técnica lectora la treballen diàriament fent servir tot tipus de material tot i que unes mestres més que d’altres, insistint en els aspectes que els costa més als alumnes, passant llista, lectura en silenci, lectura en veu alta, per parelles, individual, text encadenat... i pel que fa a la comprensió lectora, la treballen a partir de preguntes directes i indirectes; activitats especifiques amb el llibre de lectura i/o textos que don la mestra a part; per hi ha el cas d’una mestra que no treballa la comprensió lectora a través de preguntes. Caldrà fer-li una proposta de millora en ella en concret per tal de que treballi la CL a partir de preguntes.
Al centre hi ha el recurs de la biblioteca escolar, creia convenient conèixer l’interès de les mestres respecte aquest recurs ja que el treball de la biblioteca es veu reflectit en el dia a a dia a l’aula; doncs les mestres creuen que és imprescindible, ja que és un mon màgic i diferent, motivador que satisfà les inquietuds dels nens per tal de mantenir el gust per la lectura.
Pel que fa la quantitat de llibres que tenen a les biblioteques de cada aula, es queixen que no tenen gaires, i que utilitzen els llibres que porten els mateixos alumnes de casa o de la biblioteca del poble. Per això, es farà una proposta de millora a l’equip directiu.
Interessant
Us deixo un breu recull de la bibliografia que he fet servir durant les practiques. Per a mi, juntament amb la tutora, m'han ajudat molt a poder realitzar l'analisi dels resultats.
- Avaluació de la comprensió lectora. Vol. I: Proves acl. Cicle inicial de primària [Tapa blanda (reforzada)] Rosa Monclús Bareche (Autor), Mireia Català Agras (Autor), Glòria Català Agras (Autor), Encarna Molina Hita (Autor)
- ORIENTACIONS PER A LA MILLORADE LA COMPRENSIÓ LECTORA I L’’EXPRESSIÓ ESCRIITA Competència comunicativa lingüística – Educació primària. Generalitat de Catalunya
- Test de Rey. Test de copia y de reproduccion de memoria de figuras geométricas complejas. TEA ediciones
- Monereo, C i Solé, I (Coords). (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.
- Avaluació de la comprensió lectora. Vol. I: Proves acl. Cicle inicial de primària [Tapa blanda (reforzada)] Rosa Monclús Bareche (Autor), Mireia Català Agras (Autor), Glòria Català Agras (Autor), Encarna Molina Hita (Autor)
- ORIENTACIONS PER A LA MILLORADE LA COMPRENSIÓ LECTORA I L’’EXPRESSIÓ ESCRIITA Competència comunicativa lingüística – Educació primària. Generalitat de Catalunya
- Test de Rey. Test de copia y de reproduccion de memoria de figuras geométricas complejas. TEA ediciones
- Monereo, C i Solé, I (Coords). (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.
Resultats
CONCLUSIÓ FINAL
Dels 95 alumnes de cicle inicial 36 alumnes (37,2%) tenen dificultats en la comprensió lectora, però tant sols 13,6% d’aquests tenen dificultats per motius visioperceptius, per analitzar visualment les lletres i paraules.
ANÀLISI DE RESULTATS
Durant aquesta fase he reflectit els resultats de cada alumne i classe de cicle inicial, a través, de gràfics i graelles amb el programa excel per tal de veure què, on i quan els alumnes fallen uns conceptes determinats i per altra banda, quins altres resulten més exitosos.
He fet un gràfic per classe diferenciant els resultats de les tres proves (avaluació inicial de llengua -setembre 2011, test de Rey i Prova comprensió lectora), tant quantitatius com qualitatius, per tal de poder comprobar en quina modalitat tenen més mancances i el perquè; tambè es pot comprobar els resultats de cada nen/a.
Els últims dies la meva tutora i jo, hem estat interpretant i analitzant classe per classe la informació recollida tant en les graelles, l’observació a l'aula i les entrevistes a les mestres (realitzades en la fase 2 del pla de treball). Un cop això estem definint les propostes de millora de cada grup a partir de la realitat escolar.
En la propera sessió, juntament amb les mestres tutores de les classes avaluades i l'equip directiu acordarem les propostes de millora per realitzar a partir del segon trimestre i ajustar els objectius de la proposta d’intervenció en cada grup-classe.
He fet un gràfic per classe diferenciant els resultats de les tres proves (avaluació inicial de llengua -setembre 2011, test de Rey i Prova comprensió lectora), tant quantitatius com qualitatius, per tal de poder comprobar en quina modalitat tenen més mancances i el perquè; tambè es pot comprobar els resultats de cada nen/a.
Els últims dies la meva tutora i jo, hem estat interpretant i analitzant classe per classe la informació recollida tant en les graelles, l’observació a l'aula i les entrevistes a les mestres (realitzades en la fase 2 del pla de treball). Un cop això estem definint les propostes de millora de cada grup a partir de la realitat escolar.
En la propera sessió, juntament amb les mestres tutores de les classes avaluades i l'equip directiu acordarem les propostes de millora per realitzar a partir del segon trimestre i ajustar els objectius de la proposta d’intervenció en cada grup-classe.
dimecres, 23 de novembre del 2011
sense parar!!!
Fa dies que no he escrit res del seguiment de les pràctiques perquè no he trobat el moment de fer-ho, això d'analitzar un per un les proves de comprensió lectora i el test de Rey de 130 nens i nenes és estressant!!!
En aquesta fase he corregit, analitzat les proves de comprensió lectora i la figura del test de Rey, tant la copia com la memòria de cadascun dels nens/es de 1r i 2n de primària per poder fer un anàlisi exasutiva de cada grup-classe i de cada alumne per tal de donar propostes de millora al professorat i/o families.
En aquest moment, tenint totes les proves corregides, estic analitzant un per un els nens, quines mancances d'aprenentatge tenen i d'on venen les seves dificultats tenint en compte els comentaris referents a cadascuna de les mestres del grup i sobretot, de la meva tutora.
Espero que en els propers dies ja podrè explicar l'anàlisi de les proves i de cada grup.
En aquesta fase he corregit, analitzat les proves de comprensió lectora i la figura del test de Rey, tant la copia com la memòria de cadascun dels nens/es de 1r i 2n de primària per poder fer un anàlisi exasutiva de cada grup-classe i de cada alumne per tal de donar propostes de millora al professorat i/o families.
En aquest moment, tenint totes les proves corregides, estic analitzant un per un els nens, quines mancances d'aprenentatge tenen i d'on venen les seves dificultats tenint en compte els comentaris referents a cadascuna de les mestres del grup i sobretot, de la meva tutora.
Espero que en els propers dies ja podrè explicar l'anàlisi de les proves i de cada grup.
diumenge, 6 de novembre del 2011
ANÀLISI DE RESULTATS INICIALS
En aquesta fase per poder analitzar els resultats de les proves que vaig passar en la fase anterior, he elaborat el full de correcció de cada nivell, amb la seva puntuació; de manera que el total de les proves suma 10 punts en una puntuació corresponent a cada pregunta.
Segons els resultats hem establert unes qualificacions segons la puntuació de cada nen/a ja sigui el resultat de la comprensió lectora com la velocitat de processament, i d'aquesta manera podrem veure en cada grup quin nivell general tenen i a partir d'aquí, fer les propostes de millora.
puntuació de comprensió lectora
de 0 a 4,99 nivell baix
de 5 a 6,99 nivell mig
de 7 a 10 nivell alt
velocitat de processament
de 0 a 4,99 minuts ràpig
de 5 a 6,99 minuts mig
més de 7 minuts lent
Un cop he tingut els resultats de les proves de comprensió lectora de les 5 classes de cicle inicial he analitzat els resultats realitzant unes graelles amb l'excel extraient els resultats qualitatius i quantitatius, ja sigui individualment per nen/a i/o per grup-classe.
aquí us deixo una mostra de la classe de 1r:
un cop fet això, aquesta propera setmana els passaré als alumnes els test de Rey per observar les possibles mancances amb la percepció.
Al finalitzar la setmana ja us comentaré com han anat els resultats.
Segons els resultats hem establert unes qualificacions segons la puntuació de cada nen/a ja sigui el resultat de la comprensió lectora com la velocitat de processament, i d'aquesta manera podrem veure en cada grup quin nivell general tenen i a partir d'aquí, fer les propostes de millora.
puntuació de comprensió lectora
de 0 a 4,99 nivell baix
de 5 a 6,99 nivell mig
de 7 a 10 nivell alt
velocitat de processament
de 0 a 4,99 minuts ràpig
de 5 a 6,99 minuts mig
més de 7 minuts lent
Un cop he tingut els resultats de les proves de comprensió lectora de les 5 classes de cicle inicial he analitzat els resultats realitzant unes graelles amb l'excel extraient els resultats qualitatius i quantitatius, ja sigui individualment per nen/a i/o per grup-classe.
aquí us deixo una mostra de la classe de 1r:
un cop fet això, aquesta propera setmana els passaré als alumnes els test de Rey per observar les possibles mancances amb la percepció.
Al finalitzar la setmana ja us comentaré com han anat els resultats.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Anàlisi psicopedagògic (detecció de necessitats)
En la segona fase, durant el mes d'octubre, he preparat juntament amb la meva tutora els instruments de mesura per tal de poder detectar les necessitats de l'alumnat de primer i segon, de l'àrea de llengua catalana.
Aquests instruments corresponen a:
- Prova de comprensió lectora i expressió escrita per tal de determinar el nivell de lectura i c. lectora.
- Test de Rey per determinar el seu desenvolupament perceptiu individual per nen/a.
- I per tal d'obtenir informació aproximada de la dinàmica en la lectura de l'aula dins el context d'aprenentatge, es fa servir una enquesta pel docent on s'ha d'autoavaluar respecte la lectura, registre diàri de quines estratègies treballa a l'aula per dinamitzar la lectura i l'observació directa que realitzaré a totes les aules en moments de treball de lectura.
Un cop triades i fetes les proves, hem establert les mesures de correcció de cadascuna d'elles realitzant formules per calcular els resultats, i definir quin serà el nivell de l'alumne segons els resultats.
Per altre banda hem pensat en una sèries de requisits i d'instruccions que s'han de complir alhora de passar les proves:
- És necessari que siguin administrades en silenci.
- Advertir a l'alumnat que no hi ha d’haver comunicació entre ells, ni oral ni gestual.
- Situar-los amb suficient separació per assegurar que no podran mirar-se el treball els uns als altres.
- Assegurar-se que tots han entès perfectament la mecànica de la prova.
Com es portarà a terme?
- Deixar davant de l’alumne una prova de cara avall, no es pot girar el full fins indicació de la mestra.
- Engegar el cronòmetre en el moment de donar la senyal de començament, per controlar l’hora que necessita cada nen/a per finalitzar la prova.
- Un cop l'alumne acabi la prova cal aixecar el dit, per apuntar el temps que ha necessitat.
Aquí us deixo una mostra de cada prova i de les enquestes:
Aquests instruments corresponen a:
- Prova de comprensió lectora i expressió escrita per tal de determinar el nivell de lectura i c. lectora.
- Test de Rey per determinar el seu desenvolupament perceptiu individual per nen/a.
- I per tal d'obtenir informació aproximada de la dinàmica en la lectura de l'aula dins el context d'aprenentatge, es fa servir una enquesta pel docent on s'ha d'autoavaluar respecte la lectura, registre diàri de quines estratègies treballa a l'aula per dinamitzar la lectura i l'observació directa que realitzaré a totes les aules en moments de treball de lectura.
Un cop triades i fetes les proves, hem establert les mesures de correcció de cadascuna d'elles realitzant formules per calcular els resultats, i definir quin serà el nivell de l'alumne segons els resultats.
Per altre banda hem pensat en una sèries de requisits i d'instruccions que s'han de complir alhora de passar les proves:
- És necessari que siguin administrades en silenci.
- Advertir a l'alumnat que no hi ha d’haver comunicació entre ells, ni oral ni gestual.
- Situar-los amb suficient separació per assegurar que no podran mirar-se el treball els uns als altres.
- Assegurar-se que tots han entès perfectament la mecànica de la prova.
Com es portarà a terme?
- Deixar davant de l’alumne una prova de cara avall, no es pot girar el full fins indicació de la mestra.
- Engegar el cronòmetre en el moment de donar la senyal de començament, per controlar l’hora que necessita cada nen/a per finalitzar la prova.
- Un cop l'alumne acabi la prova cal aixecar el dit, per apuntar el temps que ha necessitat.
Aquí us deixo una mostra de cada prova i de les enquestes:
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Observació i presa de contacte amb els grups-aula
Aquest títol, que correspon a la primera de les meves fases del Pla de Treball, tenia i té l'objectiu de conèixer el context particular de la intervenció, poder-me familiaritzar amb els amb els grups-aula i els docents, observar la dinàmica d'aula dins el context d'aprenentatge i rols de l'equip, aclarir dubtes i donar cos al Pla de Treball.
Vaig començar el primer dia d'octubre, a data d'avui, puc dir que en certa mesura s'han complert els objectius plantejats, si ho contrasto amb els indicadors d'avaluació que em vaig plantejar.
Durant aquests dies he participat a les reunions d'equip de cicle i de nivell (1r i 2n de cicle inicial);
he estat en sessions amb nens/es juntament amb la psicologa , m'he familiaritzat amb la documentació que s'utilitza (avaluació inicial interna del centre) i amb els materials de treball que tenen, i fins i tot he estat en una sessió d'avaluació de comprensió lectora (lectogrup). Com podeu veure s'han cobert les meves expectatives d'aprenentatge de les primeres sessions de pràctiques.
He pogut comprovar com, tot i la formació rebuda, en alguns aspectes aquesta és insuficient, i només es pot completar amb l'experiència directa, com és el cas de les observacions a l'aula he comprovat que és un bon practica per analitzar el context actual dels nens/es en què els passaré les proves o tests de comprensió lectora, velocitat lectora i percepció... Us continuaré explicant...
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Diari del practicum I de psicopedagogia
Aquest projecte que forma part del Practicumm I de psicopedagogia que estic cursant a la UOC, s'emmarca dins de la meva feina a l'escola Sant Julià de l'Arboç, per poder contribuir a la millora de la qualitat educativa en l’àmbit de la llengua catalana del centre en qüestió.
L'objectiu que voldria assolir és la concreció sistemàtica del treball en l’area de llengua, planificant estratègies organitzatives i didàctiques per tal de millorar la comprensió lectora dels alumnes, expressió escrita i la lectura. També assessorar al professorat en l’elaboració curricular d’aquest projecte i l’observació de l’alumnat per tal de millorar la qualitat educativa del centre pel que fa a l’àrea de llengua.
El projecte es basarà en la concreció de l’àrea, programant competencialment segons l’anàlisi inicial, elaborant material i/o recurs didàctic i la posada en pràctica amb els alumnes, així com un assessorament – pautes d’actuació – a les docents (tutors/es) que amb ells interactuen; i la finalitat d'aquest es resumeix en quatre dimensions de la pràctica del psicopedagog:
- Anàlisi de la demanda
- Anàlisi dels resultats - Proposta de millora
- Elaboració de material- Assessorament a tutors
- Intervenció
L'objectiu que voldria assolir és la concreció sistemàtica del treball en l’area de llengua, planificant estratègies organitzatives i didàctiques per tal de millorar la comprensió lectora dels alumnes, expressió escrita i la lectura. També assessorar al professorat en l’elaboració curricular d’aquest projecte i l’observació de l’alumnat per tal de millorar la qualitat educativa del centre pel que fa a l’àrea de llengua.
El projecte es basarà en la concreció de l’àrea, programant competencialment segons l’anàlisi inicial, elaborant material i/o recurs didàctic i la posada en pràctica amb els alumnes, així com un assessorament – pautes d’actuació – a les docents (tutors/es) que amb ells interactuen; i la finalitat d'aquest es resumeix en quatre dimensions de la pràctica del psicopedagog:
- Anàlisi de la demanda
- Anàlisi dels resultats - Proposta de millora
- Elaboració de material- Assessorament a tutors
- Intervenció
Subscriure's a:
Missatges (Atom)