Finalitzat el període
d'assistència al centre, és moment de mirar enrere, reflexionar i deixar
constància del que hem treballat durant aquest temps a la memòria
final. Abans d'això aprofito aquest espai per deixar escrites unes
petites conclusions finals:
En començar una tasca com
aquesta, tens dubtes sobre si la teva formació serà la suficient i adequada per
dur-la a terme; no saps si estaràs a l'altura o si es compliran les
teves expectatives; tampoc no es poden preveure els resultats, només
pots posar molta il·lusió, motivació i ganes d'aprendre i conèixer.
Recordo el curs passat quan realitzava les pràctiques en
el centre en el qual treballo actualment i quan reflexionava sobre els pros i
contres d’aquella situació. Estic contenta de situar-me en un centre d’educació
secundària, i segueixo pensant en la possibilitat d’incorporar-me com a
professora d’ESO alguna vegada. I satisfeta de poder observar i analitzar
pràctiques educatives diferents a les que estic acostumada ara,
desenvolupant un mètode observacional estructurat però gens participatiu quan
treballo dins les aules.
La meva primera dificultat va ser
la concreció del preprojecte donat que desconeixia la realitat que em trobaria,
però poc a poc amb la meva assistència al centre i les tutories amb la meva
tutora, he anat ubicant-me, coneixent i participant activament del
funcionament del traspàs d’informació.
Com ja heu pogut observar he anat
incorporant algunes ampliacions en algunes fases ja que en el preprojecte no
les havia tingut en compte. Pel que fa el bloc, he destacat aspectes d'aquelles
sessions que m'han semblat més significatives bé sigui pel clima d'enteniment i
motivacional assolit al llarg de la sessió o bé perquè s'han complert les
expectatives respecte als objectius marcats prèviament.
He d'afegir que tot i que la meva
intencionalitat era centrar-me en les sessions de traspàs d’informació
primària-secundària he pogut abastar un camp molt més ampli d'actuació de la
psicopedagoga.
Treballant a l’educació primària i
realitzant les pràctiques a l’ESO començo a tenir una visió força extensa de
l’educació obligatòria, partint que les pràctiques només em permeten observar i
analitzar un espai molt petit de temps que segurament sigui insuficient com a
experiència en l’ESO.
De moment, i durant aquestes pràctiques, he
observat diferents sessions en diferents dies observant la major quantitat de
recursos que té l’institut per atendre la diversitat.
Pel que fa a les sessions considero
que la
coherència entre intencionalitat pedagògica i les activitats que es desenvolupen en aquest tipus de recurs no sempre tenen una
correlació directa amb els criteris educatius. La finalitat educativa requereix
d’una planificació, no només dels documents (PEC) i instruments vertebradors de
la tasca, sinó també i molt important de les activitats concretes que s’acaben
fent, que han de tenir una finalitat pedagògica tot i que pot ser lúdica, que
serviran de fil conductor, modelador i potenciador de les competències i
habilitats socials de l’alumnat.
Pero diferenciant-ho amb l’educació
primaria, veig essencial l’aprenentatge més formal que adquireix la secundària
pel que fa a continguts, però trobo a faltar el treball més directe de les
competències bàsiques que, segons el decret 143/2007, l’alumnat ha de
consolidar a l’ESO. Competències que ha de contribuir clarament <>. De fet, si analitzem el
decret 142/2007 i 143/2007 observarem que les competències a treballar en les
dues etapes són les mateixes. I que, per tant, la metodologia general a emprar
també hauria de ser la mateixa, amb la diferència que en la primària s’inicia
el treball de les competències bàsiques i en la secundària cal consolidar-les.
Però, en canvi, podria ser que la primària estigués molt allunyada de la
secundària? O la secundària de la primària? Breument, la meva opinió personal
és que la primària s’apropa molt més a la metodologia que podem extreure de la
LOE, com per exemple <> (LOE:17170). Observo molt més
professorat, un treball molt individual però menys individualitzat, més
instructiu i menys significatiu, menys motivador…
Ara bé, és cert que aquestes paraules de reflexió
són molt generals i, per tant, no es poden contextualitzar més enllà d’aquesta
experiència viscuda ja que cada centre és un món.
Com a conclusió, dir que
considero que el què s’ha fet fins ara del traspàs. ha anat molt bé, però ara
sé que he fet alguna cosa més ; per una banda, m'he sentit molt integrada en la
dinàmica del centre, però sobretot amb els altres centre i institut tot
realitzant un bon treball en equip. Sóc conscient que el traspàs havia pogut
ser més extens i amb més teoria i materials, però amb el pas de les sessions em
vaig adonar que era molt més important presentar-los un petit recull de les
principals accions a realizar, per tal d’optimitzar l'esforç i el temps als
centres de primària.
Només volia afegir que per mi ha
estat una experiència realment grata i enriquidora. Vull agrair des d'aquestes
línies l'acolliment i confiança que des del primer moment va dipositar en la
meva persona tot l'equip professional que forma la Laura que em va dispensar
una bona rebuda i acceptació al llarg d'aquests mesos. Realment m'he sentit
molt còmoda i integrada en un espai ampli, lluminós i relaxant que convida al
diàleg i la reflexió sobre quina és la millor estratègia o recurs a aplicar pel
bon traspàs prim-sec. Per últim volia comentar que encara resta pendent la
possibilitat d'assistir a alguna exploració i/o devolució que no ha estat
possible fer fins ara degut a temes organitzatius i de calendari. Fins a la
propera!
