Reflexionant sobre la funció de la USEE!

A l'Insitut parteixen de la idea que l'alumnat amb NEE ha d'estar inclòs als grups ordinaris i a tota l'activitat
curricular i social del centre.  Per això, tot l'alumnat de la USEE està distribuït en els diferents grups-classe, participa en les festes, va a les sortides pedagògiques, etc.
La diversitat de l'aula, fan el possible per prevenir i atendre d'entrada, des de la programació i l'avaluació de les matèries comunes, i d’acord amb una encertada proposta per a cada alumne de la USEE.
Per això hi ha el suport, la coordinació i el seguiment de les psicopedagogues en relació a la redacció dels PI per atendre necessitats educatives específiques, que han pogut anar preveient o bé que se'ls hi presenta al llarg del curs.
Les psicopedagogues de la USEE tambè compten també amb el que anomenem hores de suport a l'aula, que consisteix en algunes hores i determinades matèries en que hi ha:
-  Dos professors/es a l'aula
-  Un professor/a més una educadora d'EE
Aquestes hores s'han de tenir en compte especialment per dur a terme activitats on la presència de dues persones facilita una atenció més individualitzada a l'alumnat dins la classe, la consolidació d'un hàbit progressiu de col·laboració professional i la millora de la capacitat de treball en equip del professorat.


Tot mestre que tingui al grup algun alumne amb NEE greus i permanents ha de posar-se a treballar per aconseguir que la inclusió d'aquell alumne sigui el més satisfactòria possible.
Hem de pensar que una de les tasques primordials de la nostra feina, ja sigui professor o psicopedagoga,  és l'atenció a la diversitat. De diversitat n’hi ha molta:  diferents nivells d'habilitat, de condició física, de motivació, procedències geogràfiques diverses, etc. Els alumnes amb discapacitat comporten una forma més d'atenció a la diversitat. Una forma de diversitat que, tot i arribar tard a secundària, hem de contemplar amb la mateixa  professionalitat.


Com a reflexió meva, el PI només ha de ser la materialització i concreció d'unes accions educatives que es planifiquen i acorden a l'equip docent. El seu contingut no pot estar al marge de la planificació curricular que es fa per a tot l'alumnat d'un grup-classe. Per tant, el format o protocol s'ha d'adaptar a cada centre i no pot ser una cosa teòrica i estar allunyada de l'activitat de l'aula, sinó que ha de ser completament vinculada a aquesta i a l'atenció a la diversitat.
La reflexió que ens demana el PI, no serveix solament per a un alumne, sovint ens ajuda a pensar en molts altres. Per tant, si definim l'atenció a la diversitat del centre amb diferents estratègies pensades per a un alumnat amb diferents necessitats educatives, ja estem facilitant que els PI no siguin una cosa teòrica
sinó  pràctica, perquè el tractament de la diversitat ja facilita la incorporació de l'alumne/a a l'aula; preventiva, perquè haurem reflexionat  i pres acords professionals conjunts evitant malentesos i múltiples visions que comportin conflictes posteriors i, finalment,  funcional, perquè disposarem d'una eina d'avaluació
criterial que ja incorpora la diversitat.