Tot reflexionant sobre les pràctiques...

Finalitzat el període d'assistència al centre, és moment de mirar enrere, reflexionar i deixar constància del que hem treballat durant aquest temps a la memòria final. Abans d'això aprofito aquest espai per deixar escrites unes petites conclusions finals:

En començar una tasca com aquesta, tens dubtes sobre si la teva formació serà la suficient i adequada per dur-la a terme; no saps si estaràs a l'altura o si es compliran les teves expectatives; tampoc no es poden preveure els resultats, només pots posar molta il·lusió, motivació i ganes d'aprendre i conèixer.

Recordo el curs passat quan realitzava les pràctiques en el centre en el qual treballo actualment i quan reflexionava sobre els pros i contres d’aquella situació. Estic contenta de situar-me en un centre d’educació secundària, i segueixo pensant en la possibilitat d’incorporar-me com a professora d’ESO alguna vegada. I satisfeta de poder observar i analitzar pràctiques educatives diferents a les que estic acostumada ara,  desenvolupant un mètode observacional estructurat però gens participatiu quan treballo dins les aules.

La meva primera dificultat va ser la concreció del preprojecte donat que desconeixia la realitat que em trobaria, però poc a poc amb la meva assistència al centre i les tutories amb la meva tutora, he anat ubicant-me, coneixent  i participant activament del funcionament del traspàs d’informació.

Com ja heu pogut observar he anat incorporant algunes ampliacions en algunes fases ja que en el preprojecte no les havia tingut en compte. Pel que fa el bloc, he destacat aspectes d'aquelles sessions que m'han semblat més significatives bé sigui pel clima d'enteniment i motivacional assolit al llarg de la sessió o bé perquè s'han complert les expectatives respecte als objectius marcats prèviament.

He d'afegir que tot i que la meva intencionalitat era centrar-me en les sessions de traspàs d’informació primària-secundària he pogut abastar un camp molt més ampli d'actuació de la psicopedagoga.

Treballant a l’educació primària i realitzant les pràctiques a l’ESO començo a tenir una visió força extensa de l’educació obligatòria, partint que les pràctiques només em permeten observar i analitzar un espai molt petit de temps que segurament sigui insuficient com a experiència en l’ESO.

 De moment, i durant aquestes pràctiques, he observat diferents sessions en diferents dies observant la major quantitat de recursos que té l’institut per atendre la diversitat.

Pel que fa a les sessions considero que la coherència entre intencionalitat pedagògica i les activitats que es desenvolupen en aquest tipus de recurs no sempre tenen una correlació directa amb els criteris educatius. La finalitat educativa requereix d’una planificació, no només dels documents (PEC) i instruments vertebradors de la tasca, sinó també i molt important de les activitats concretes que s’acaben fent, que han de tenir una finalitat pedagògica tot i que pot ser lúdica, que serviran de fil conductor, modelador i potenciador de les competències i habilitats socials de l’alumnat. 

Pero diferenciant-ho amb l’educació primaria, veig essencial l’aprenentatge més formal que adquireix la secundària pel que fa a continguts, però trobo a faltar el treball més directe de les competències bàsiques que, segons el decret 143/2007, l’alumnat ha de consolidar a l’ESO. Competències que ha de contribuir clarament <>. De fet, si analitzem el decret 142/2007 i 143/2007 observarem que les competències a treballar en les dues etapes són les mateixes. I que, per tant, la metodologia general a emprar també hauria de ser la mateixa, amb la diferència que en la primària s’inicia el treball de les competències bàsiques i en la secundària cal consolidar-les. Però, en canvi, podria ser que la primària estigués molt allunyada de la secundària? O la secundària de la primària? Breument, la meva opinió personal és que la primària s’apropa molt més a la metodologia que podem extreure de la LOE, com per exemple <> (LOE:17170). Observo molt més professorat, un treball molt individual però menys individualitzat, més instructiu i menys significatiu, menys motivador…

 Ara bé, és cert que aquestes paraules de reflexió són molt generals i, per tant, no es poden contextualitzar més enllà d’aquesta experiència viscuda ja que cada centre és un món.

Com a conclusió, dir que considero que el què s’ha fet fins ara del traspàs. ha anat molt bé, però ara sé que he fet alguna cosa més ; per una banda, m'he sentit molt integrada en la dinàmica del centre, però sobretot amb els altres centre i institut tot realitzant un bon treball en equip. Sóc conscient que el traspàs havia pogut ser més extens i amb més teoria i materials, però amb el pas de les sessions em vaig adonar que era molt més important presentar-los un petit recull de les principals accions a realizar, per tal d’optimitzar l'esforç i el temps als centres de primària.

Només volia afegir que per mi ha estat una experiència realment grata i enriquidora. Vull agrair des d'aquestes línies l'acolliment i confiança que des del primer moment va dipositar en la meva persona tot l'equip professional que forma la Laura que em va dispensar una bona rebuda i acceptació al llarg d'aquests mesos. Realment m'he sentit molt còmoda i integrada en un espai ampli, lluminós i relaxant que convida al diàleg i la reflexió sobre quina és la millor estratègia o recurs a aplicar pel bon traspàs prim-sec. Per últim volia comentar que encara resta pendent la possibilitat d'assistir a alguna exploració i/o devolució que no ha estat possible fer fins ara degut a temes organitzatius i de calendari. Fins a la propera!