Al centre on treballo no estàvem acostumats a treballar massa amb els ordinadors amb els nens, però cada cop més, hem hagut d’anar introduint aquesta eina en el nostre treball. En un principi només disposàvem d’un ordinador, i actualment en cada sala n’hi ha un, i a més disposem d’una aula amb cinc ordinadors tots connectats a la xarxa.
Alguns professionals del centre els hi ha costat força adaptar-se a les noves tecnologies, però actualment tots les fem servir en el nostre dia a dia.
Aquest projecte partia dels objectius de la identificació de problemes de la vida diària que es puguin utilitzar per realitzar activitats d’aprenentatges significatius i d’aquesta manera poder elaborar aprenentatges que siguin mediats pels instruments tecnològics que ens ajuden a potenciar un canvi conceptual i aprenentatge significatiu. Per tant, crec que els objectius del meu projecte han estat assolits.
L’avaluació és molt positiva, s’han portat a terme les diverses fases del procès, en les quals ells han estat els autèntics protagonistes, el docent hi desenvolupa el rol de mediador i facilitador del desenvolupament de les diverses tasques i activitats.
L’aspecte principal de l’activitat, valorar i veure com es realitza l’aprenentatge significatiu, s’ha complert. L’alumnat ha sofert un canvi conceptual ja que ha après nous continguts, també han manipulat la informació obtinguda creant el mural. He de dir que els nens/es s’han implicat en la tasca i que aquest fet ha afavorit els aprenentatges. La seva actitud ha permès el canvi conceptual, la formació de nous esquemes mentals (cercar moltes informacions, rebutjar les no vàlides, agrupar les coincidents, relacionar-les entre elles, etc.).
En darrer lloc, i ja per concloure aquesta activitat, la valoració és positiva, n’he gaudit i disfrutat; el treball amb els alumnes és un procés d’ensenyament aprenentatge recíproc i enriquidor. En general estic satisfeta, ha estat una experiència gratificant per ambdues bandes i després de portar a terme una sessió de cloenda amb els alumnes explicant les seves experiències viscudes, s’ha demostrat que l’aprenentatge significatiu s’ha produït.
Intervenció psicopedagògica per la millora del traspàs d’informació entre l’educació primària i la secundària
dimarts, 29 de desembre del 2009
FITXA MINIPROJECTE 2.5
-- Títol de l’activitat
Llegint i escrivint cartells de joguines (la carta dels reis)
-- Descripció dels agents personals
Aprenents: Alumnes del segon cicle d’ educació infantil, curs P4
Mediadors: El tutor de l’ aula, en aquest cas jo mateixa
Tecnologia mediadora: ordenador, accés a Internet, word, , buscadors (google), fotogràfia...
-- Descripció en una sola frase del problema
Argumentació: A la meva escola, ja fa uns quants anys que hi treballem la lectura i l’escriptura des de la perspectiva constructivista, seguint les aportacions d’Ana Teberosky i d’Emilia Ferreiro.
A l’escola, fem que l’escriptura, la lectura i el llenguatge oral formin part de la vida quotidiana de les nostres aules, no de manera separada, sinó inderdependent. Els infants viuen immersos en un context escrit, la llengua és present al carrer i a casa. A casa, hi veuen diàriament aquells logotips del pots de cacau, de la bossa de les galetes, el diari, els llibres, els contes..., per tan quan arriben a l’escola ja saben alguna cosa de lectura, però i d’escriptura?
Tipus de problema: Per resoldre aquest problema, vaig decidir començar conjuntament una activitat que giraria al voltant d’aquest tema, tot s’iniciaria fent una sortida pel poble, i observar, llegir, comparar, interpretar els cartells de les nostres botigues.
Però per poder treballar aquest problema en aquestes èpoques nadalenques, vaig haver de canviar el tema de la fitxa de treball i plantejar-ho en saber escriure i llegir el nom de diferents joguines tot creant la carta del reis individual utilitzant les TIC.
-- Manera com es planteja el problema
Les mestres creuen que tant els alumnes com els pares no presten especial atenció als cartells que es troben pel carrer o a casa en el sentit de lectoescriptura, on els quals els podria ser molt útil, funcional i significatiu per a ells.,
QUINS ASPECTES ENS INTERESSEN MÉS? Volem que l’alumnat cerqui informació sobre quines lletres necessita per poder escriure les diferents joguines que vol demanar a la carta dels reis mags, i poder fer-la de manera individual.
-- Context de l’activitat
Aquesta activitat es realitzarà a l’escola, en un grup de p4 de 21 nens i una tutora.
L’agrupació dels infants en les sessions respon a les necessitats de cada activitat, comptant sempre amb el suport del mestre de reforç.
Els espais que utilitzarem són l’aula ordinària (amb ordinador), l’aula d’informàtica (per l’ús de la impressora) i pel canó de projecció.
L’objectiu de la proposta és iniciar els infants en la utilització i el domini de l’escriptura a l’ordinador (kidpix) de la impressora i de la càmera digital.
-- Característiques dels aprenents
El grup-classe “Els syrah” de l’aula de P4 està format per 21 alumnes. És un grup que es troba força motivat pel que fa a l’aprenentatge i es caracteritza per ser la seva col·laboració i participació en les activitats.
La relació entre el grup i el que es manté amb les mestres de l’aula és molt positiva, ja que s’ha forjat a partir de la confiança i seguretat dins d’un ambient d’estimació mútua, des d’inicis de l’escola, a p3.
La majoria d’aquests nens/es no tenen contacte directe amb l’ordinador, a part de les hores dedicades a informàtica (1 hora cada quinzena). A la classe es disposa d’un ordinador, tot i que només l’han fet ús per ensenyar algú conte o escoltar música. A més, a l’escola compten amb una aula d’ordinadors i una altre d’audiovisuals amb un ordinador, televisor i projector.
-- Competències
Competències especifiques que l’aprenent ha d’aconseguir:
- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
- Competències personals: competència d’autonomia i iniciativa personal.
- Competències Metodològiques: Tractament de la Informació i Competència Digital.
-- Objectius
- Comprendre un missatge escrit.
- Interpretar els cartells del carrer.
- Reconèixer els textos dels cartells.
- Realitzar els mateixos textos amb el programari Word i els mateixos logotips amb el Paint.
- Iniciar-se en l’ús de la càmera digital i la impressora.
- Promoure un aprenentatge significatiu amb l’ús de les TIC
- Participar, de forma activa, en les activitats i experimentacions proposades.
- Mostrar interès per conèixer allò que succeeix a l’entorn immediat.
Continguts
-Conceptuals:
- La lectoescriptura a través dels cartells.
- Procedimentals:
- Observació directa dels cartells que ens trobem pel carrer.
- Identificació de les lletres treballades ens els cartells
- Experimentació en realizar una fotografía digital.
- escriure textos o paraules al ordinador.
- dibuixar logotips tenint un model amb fotografía.
- Iniciació a la lectura i a l’escriptura.
- Iniciació en el treball amb l’ordinador: recerca d’informació, activitats i dibuixos.
-· Construir coneixements a partir de preguntes generades pel propi alumnat.
-· Saber fer murals amb la informació obtinguda.
- Actitudinals:
- Interès i satisfacció en les activitats realitzades amb l’ordinador com amb la resta d’activitats.
- Actituds de respecte, cura i ordre envers el material i els espais col·lectius.
- Apreciació del treball propi i el dels companys.
- · Gaudir amb la feina.
-· Valorar el treball en grup.
-- Presentació de la proposta
La proposta serà fer la carta dels reis, tant col.lectiva com individual, a fi de donar un sentit més lúdic al treball. Ens organitzarem en petit grup, gran grup i individual depenent de cada activitat a realitzar, i hauran de resoldre aquestes proves sense l’ajuda del mestre.
--Seqüència d’activitats
La seqüència d’activitats proposada des d’un bon principi no s’ha realitzat, es pot veure la portada a terme a l’apartat a “descripció del procés seguit”.
Fonamentació psicopedagògica del disseny
Tipus d’aprenentatges:
- Actiu i manipulatiu
-· Constructiu (a partir dels coneixements previs).
- Col·laboratiu.
- Reflexiu.
Considero que aquest problema està relacionat amb l’assignatura, ja que parteix d’una situació real on el resultat és l’aprenentatge significatiu a través de les TIC.
- Bassedas, E., Huguet, T., Solé, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona: Graó.
- Fons Esteve, M. (2001) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera
-- Procediments i criteris d’avaluació
Per fer l’avaluació tindrem en compte què, quan i com s’avaluarà, farem servir l’observació sistemàtica enregistrant els resultats en una graella d’observació. El procés avaluador serà continu, flexible i adequat par a cada nen/a, atenent així a la diversitat, adaptant-se a les capacitats de cadascú i prenent les mesures necessàries.
- Avaluació inicial: la mestra podrà avaluar quin és el grau de lectura en fer el mural col.lectiu.
. - Avaluació continuada: És dura a terme especialment a partir de l’observació i l’escolta al llarg de les activitats, realitzant un seguiment de cada alumne
- Avaluació final: Es valorarà tot el procés seguit com el resultat final. La mestra valora, a través del dibuix realitzat en el Kidpix, la relació paraula- imatge si hi ha hagut un aprenentatge significatiu i si s’ha assolit l’aprenentatge plantejat per la mestra, així com els objectius que aquesta s’havia marcat. (mostra en un powerpoint penjat al meu blog)
Tots els criteris es basaran en el Canvi conceptual; l’Aprenentatge significatiu; l’Aprenentatge actiu i manipulatiu; i l’Aprenentatge constructiu. Es valorarà la consecució de les feines, l’actitud de l’alumnat i l’autonomia en realitzar les tasques. Es demanarà una presentació de la feina construïda amb el treball de les cartes dels reis individuals per tal de veure com han assolit aquella informació i com l’expliquen. Es valorarà el compliment dels objectius plantejats en l’activitat i el grau d’assoliment dels mateixos per part de l’alumnat.
Es valorarà el compliment dels objectius plantejats en l’activitat i el grau d’assoliment dels mateixos per part de l’alumnat, en l’observació del powerpoint dels resultats finals.
Llegint i escrivint cartells de joguines (la carta dels reis)
-- Descripció dels agents personals
Aprenents: Alumnes del segon cicle d’ educació infantil, curs P4
Mediadors: El tutor de l’ aula, en aquest cas jo mateixa
Tecnologia mediadora: ordenador, accés a Internet, word, , buscadors (google), fotogràfia...
-- Descripció en una sola frase del problema
Argumentació: A la meva escola, ja fa uns quants anys que hi treballem la lectura i l’escriptura des de la perspectiva constructivista, seguint les aportacions d’Ana Teberosky i d’Emilia Ferreiro.
A l’escola, fem que l’escriptura, la lectura i el llenguatge oral formin part de la vida quotidiana de les nostres aules, no de manera separada, sinó inderdependent. Els infants viuen immersos en un context escrit, la llengua és present al carrer i a casa. A casa, hi veuen diàriament aquells logotips del pots de cacau, de la bossa de les galetes, el diari, els llibres, els contes..., per tan quan arriben a l’escola ja saben alguna cosa de lectura, però i d’escriptura?
Tipus de problema: Per resoldre aquest problema, vaig decidir començar conjuntament una activitat que giraria al voltant d’aquest tema, tot s’iniciaria fent una sortida pel poble, i observar, llegir, comparar, interpretar els cartells de les nostres botigues.
Però per poder treballar aquest problema en aquestes èpoques nadalenques, vaig haver de canviar el tema de la fitxa de treball i plantejar-ho en saber escriure i llegir el nom de diferents joguines tot creant la carta del reis individual utilitzant les TIC.
-- Manera com es planteja el problema
Les mestres creuen que tant els alumnes com els pares no presten especial atenció als cartells que es troben pel carrer o a casa en el sentit de lectoescriptura, on els quals els podria ser molt útil, funcional i significatiu per a ells.,
QUINS ASPECTES ENS INTERESSEN MÉS? Volem que l’alumnat cerqui informació sobre quines lletres necessita per poder escriure les diferents joguines que vol demanar a la carta dels reis mags, i poder fer-la de manera individual.
-- Context de l’activitat
Aquesta activitat es realitzarà a l’escola, en un grup de p4 de 21 nens i una tutora.
L’agrupació dels infants en les sessions respon a les necessitats de cada activitat, comptant sempre amb el suport del mestre de reforç.
Els espais que utilitzarem són l’aula ordinària (amb ordinador), l’aula d’informàtica (per l’ús de la impressora) i pel canó de projecció.
L’objectiu de la proposta és iniciar els infants en la utilització i el domini de l’escriptura a l’ordinador (kidpix) de la impressora i de la càmera digital.
-- Característiques dels aprenents
El grup-classe “Els syrah” de l’aula de P4 està format per 21 alumnes. És un grup que es troba força motivat pel que fa a l’aprenentatge i es caracteritza per ser la seva col·laboració i participació en les activitats.
La relació entre el grup i el que es manté amb les mestres de l’aula és molt positiva, ja que s’ha forjat a partir de la confiança i seguretat dins d’un ambient d’estimació mútua, des d’inicis de l’escola, a p3.
La majoria d’aquests nens/es no tenen contacte directe amb l’ordinador, a part de les hores dedicades a informàtica (1 hora cada quinzena). A la classe es disposa d’un ordinador, tot i que només l’han fet ús per ensenyar algú conte o escoltar música. A més, a l’escola compten amb una aula d’ordinadors i una altre d’audiovisuals amb un ordinador, televisor i projector.
-- Competències
Competències especifiques que l’aprenent ha d’aconseguir:
- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
- Competències personals: competència d’autonomia i iniciativa personal.
- Competències Metodològiques: Tractament de la Informació i Competència Digital.
-- Objectius
- Comprendre un missatge escrit.
- Interpretar els cartells del carrer.
- Reconèixer els textos dels cartells.
- Realitzar els mateixos textos amb el programari Word i els mateixos logotips amb el Paint.
- Iniciar-se en l’ús de la càmera digital i la impressora.
- Promoure un aprenentatge significatiu amb l’ús de les TIC
- Participar, de forma activa, en les activitats i experimentacions proposades.
- Mostrar interès per conèixer allò que succeeix a l’entorn immediat.
Continguts
-Conceptuals:
- La lectoescriptura a través dels cartells.
- Procedimentals:
- Observació directa dels cartells que ens trobem pel carrer.
- Identificació de les lletres treballades ens els cartells
- Experimentació en realizar una fotografía digital.
- escriure textos o paraules al ordinador.
- dibuixar logotips tenint un model amb fotografía.
- Iniciació a la lectura i a l’escriptura.
- Iniciació en el treball amb l’ordinador: recerca d’informació, activitats i dibuixos.
-· Construir coneixements a partir de preguntes generades pel propi alumnat.
-· Saber fer murals amb la informació obtinguda.
- Actitudinals:
- Interès i satisfacció en les activitats realitzades amb l’ordinador com amb la resta d’activitats.
- Actituds de respecte, cura i ordre envers el material i els espais col·lectius.
- Apreciació del treball propi i el dels companys.
- · Gaudir amb la feina.
-· Valorar el treball en grup.
-- Presentació de la proposta
La proposta serà fer la carta dels reis, tant col.lectiva com individual, a fi de donar un sentit més lúdic al treball. Ens organitzarem en petit grup, gran grup i individual depenent de cada activitat a realitzar, i hauran de resoldre aquestes proves sense l’ajuda del mestre.
--Seqüència d’activitats
La seqüència d’activitats proposada des d’un bon principi no s’ha realitzat, es pot veure la portada a terme a l’apartat a “descripció del procés seguit”.
Fonamentació psicopedagògica del disseny
Tipus d’aprenentatges:
- Actiu i manipulatiu
-· Constructiu (a partir dels coneixements previs).
- Col·laboratiu.
- Reflexiu.
Considero que aquest problema està relacionat amb l’assignatura, ja que parteix d’una situació real on el resultat és l’aprenentatge significatiu a través de les TIC.
- Bassedas, E., Huguet, T., Solé, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona: Graó.
- Fons Esteve, M. (2001) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera
-- Procediments i criteris d’avaluació
Per fer l’avaluació tindrem en compte què, quan i com s’avaluarà, farem servir l’observació sistemàtica enregistrant els resultats en una graella d’observació. El procés avaluador serà continu, flexible i adequat par a cada nen/a, atenent així a la diversitat, adaptant-se a les capacitats de cadascú i prenent les mesures necessàries.
- Avaluació inicial: la mestra podrà avaluar quin és el grau de lectura en fer el mural col.lectiu.
. - Avaluació continuada: És dura a terme especialment a partir de l’observació i l’escolta al llarg de les activitats, realitzant un seguiment de cada alumne
- Avaluació final: Es valorarà tot el procés seguit com el resultat final. La mestra valora, a través del dibuix realitzat en el Kidpix, la relació paraula- imatge si hi ha hagut un aprenentatge significatiu i si s’ha assolit l’aprenentatge plantejat per la mestra, així com els objectius que aquesta s’havia marcat. (mostra en un powerpoint penjat al meu blog)
Tots els criteris es basaran en el Canvi conceptual; l’Aprenentatge significatiu; l’Aprenentatge actiu i manipulatiu; i l’Aprenentatge constructiu. Es valorarà la consecució de les feines, l’actitud de l’alumnat i l’autonomia en realitzar les tasques. Es demanarà una presentació de la feina construïda amb el treball de les cartes dels reis individuals per tal de veure com han assolit aquella informació i com l’expliquen. Es valorarà el compliment dels objectius plantejats en l’activitat i el grau d’assoliment dels mateixos per part de l’alumnat.
Es valorarà el compliment dels objectius plantejats en l’activitat i el grau d’assoliment dels mateixos per part de l’alumnat, en l’observació del powerpoint dels resultats finals.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
AUTOAVALUACIÓ DE LA 1.3
I MAPA CONCEPTUAL
La lectura de l’article de Domènech i Tirado, així com el mòdul 1 i el debat dut a terme sobre CTS, m'ha fet reflexionar bastant i arribo a la conclusió de que és evident que les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat són de gran importància, on la seva interdependència ens ajuda a entendre el valor i la influència que reben mútuament de cada una.
Val a dir que el mapa conceptual realitzat a l’avaluació inicial, ara em sembla massa senzill, i fins i tot no el considero un mapa conceptual, sinó un esquema molt planer. En aquest em va costar molt ser capaç d’establir relacions entre els conceptes. No imaginava que la combinació entre aquests conceptes comportés una relació recíproca. Jo el que vaig fer en el primer mapa fou una relació lineal entre els conceptes molt senzilla. Més aviat explicitant cada concepte que no interrelacionant-los.
Aquesta activitat, a diferència del debat, m’ha obligat a treballar en profunditat els conceptes explicats en l’article i el mòdul. No n’hi havia prou amb llegir, calia una interpretació pròpia i establir relacions entre tots dos materials. He pogut constatar el sentit de la necessitat de construcció de coneixement ja que, sense proposar-mo massa, he interioritzat i reelaborat moltes idees que amb la lectura (realitzada ja prèviament) havia passat per alt.
Per tal d’entendre aquesta complexa relació de nous conceptes apresos per fer la PAC 1 entre ciència , tecnologia, societat i educació he fet un mapa conceptual que es pot visualitzar en aquest document i així donar resposta a la qüestió plantejada per fer l’activitat 1.3. En aquest integra els referents teòrics i models teòrics que han aportat conceptes, idees i visions, al llarg de la història, i que han permès consolidar i definir a l’actualitat la complexitat de les relacions entre aquests tres elements. Volem ressaltar, les aportacions dels diferents models que expliquen aquestes relacions.
Per arribar a aquesta interpretació, he hagut d’enfrontar-me prèviament a d’altres aspectes més simples per comprendre aquesta relació tan complexa. Entre aquests està el tema referent als determinismes tecnològic i social tractats al debat, on m’he pogut adonar que no tot es redueix a una simple dependència de la tecnologia vers la societat o viceversa, tal com promulguen aquests determinismes, sinó que més aviat existeix una interrelació entre totes dues. A més, al debat es va parlar d’un progrés unidireccional “determinista” la qual cosa m‘ha permès apreciar que no només s’ha de parlar de tecnologia i societat, sinó també d’altres elements, com ara, el progrés científic.
L’article crec que se centra més en el camp de la Psicologia i la influència que rep d’aquesta societat de la informació, en canvi, en el mòdul la influència recau més en l’Educació. En ell aprecio clarament com es relacionen i interactuen , com la tecnologia influeix a la societat, a la ciència i a l’educació; com la societat exigeix de la tecnologia, de la ciència i de l’educació; com la ciència fa avançar a la tecnologia, a la societat, a l’educació, i com l’educació impulsa a la societat, a la ciència , a la tecnologia,... Realment el módul m’ha servit perquè crec que t’intenta donar una base clara i concreta realitzant un recorregut molt adient per tal de conèixer millor aquest món de la tecnologia educativa.
Les idees del mòdul i la síntesi del debat m’han ajudat a discernir sobre els elements teòrics que considero importants per tal de reflectir la complexitat de les relacions entre C-T-S-E. Resaltar la visió transversal de la tecnologia, ja que és un element més del currículum que no soluciona problemes per si sola i, és precisament, des de la interdisciplinareitat i des de la transversalitat amb altres àrees del currículum que pot esdevenir, tant a mestres com a alumnes, com una eina que ajuda a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Creiem que la tecnologia és necessària a l’escola perquè motiva i centra l’atenció dels alumnes en la comprensió dels conceptes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col•laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc.
I voldria comentar les restriccions institucionals que poden sorgir en la implementació de les TIC a l’escola. La tecnologia educativa,és una de les disciplines de la didàctica i l’organització escolar que ha sofert més canvis i constitueix un camp del coneixement orientat a resoldre problemes amb l’aplicació de tècniques fruit del progrés científic i tecnològic.
El seu camp d’acció no és independent del context sociocultural i polític en el qual podem trobar noves formes d’aprendre ja que proporciona ampliació de la informació, flexibilitat espai temporal , poder personalitzar els itineraris de formació de cada persona que el mateix temps ens duen a un canvi en l’activitat ja sigui personal com laboral o d’oci.L’escola no es pot mantenir al marge de la creixent presència de les TIC en la vida diària, sinó que s’hi ha d’adaptar i respondre a les necessitats socials que comporta relatives a l’alfabetització i ús d’aquestes en diferents àmbits. Crec que la consecució d’aquest objectiu requereix simultàniament un tractament específic i transversal de les TIC: un tractament específic per fomentar en l’alumnat una base sòlida en el maneig d’aquestes i un de transversal per tal de fomentar-ne l’ús a diferents situacions. Per això, crec que les TIC s’han d’incloure com una matèria dins del currículum, la qual cosa implica la seva planificació en el PCC i les Programacions d’Aula així com la seva consideració en l’organització espacial i temporal del centre (habilitar una aula com a classe d’informàtica, elaborar l’horari d’aquesta...) Ara bé, això només podrà tenir expectatives d’èxit si es compleixen certes condicions, com ara, la disposició de prou recursos (espai suficient, un ordinador per alumne...) i la preparació del docent quant al domini de les TIC i de la planificació del seu procés d’ensenyament/aprenentatge.
Per això, hem d’ajudar al professorat a anar construint les estratègies i recursos per poder implementar les TIC a l’aula, ja que considerem que han de ser un element motivador i innovador i no s’ha de convertir en un problema afegit al professorat. En aquest sentit, la formació permanent del professorat pot ajudar a dotar-los dels elements bàsics per tal d’assumir els reptes de l’educació actual.
Per dur a terme aquest procés, no només cal la implicació dels centres, sinó també el compliment dels compromisos adquirits per part de l’administració en relació a la dotació dels recursos necessaris, tal com afirma la LOE en el Títol VIII.
De la mateixa manera que l’escola no es pot mantenir al marge d’aquest procés, les famílies tampoc en són alienes. El naixement d’un fill els involucra en la planificació i la supervisió de la seva educació i formació i, consegüentment, en l’aprenentatge i ús que aquests fan de les TIC.
En conclusió, mai abans m’havia parat a pensar que tot progrés es dóna en un context social específic. Realment havia reflexionat poc sobre la relació existent entre ciència, tecnologia, societat i educació. Observo que tant el mòdul com l’article ens manifesten que ciència, tecnologia i societat són factors essencials i protagonistes en aquesta societat del coneixement.
Finalment, voldria acabar valorant com a positiva la tasca d’elaboració dels mapes conceptuals i l’a-map amb el software cmap. Aprendre a fer servir aquesta eina l’he d’agrair perquè fins ara havia fet servir d’altres processadors per la construcció d’esquemes i mapes i, sense cap dubte considero que és un instrument útil perquè ajuda a organitzar les idees i reflectir clarament les relacions existents entre elles. Tanmateix, la metodologia de construcció de l’a-map, si que ha esta novedosa perquè mai havia fet servir el model d’argumentació de Toulmin i trobo que ha estat un exercici molt enriquidor pel seu valor didàctic i pel seu valor conceptual.
Val a dir que el mapa conceptual realitzat a l’avaluació inicial, ara em sembla massa senzill, i fins i tot no el considero un mapa conceptual, sinó un esquema molt planer. En aquest em va costar molt ser capaç d’establir relacions entre els conceptes. No imaginava que la combinació entre aquests conceptes comportés una relació recíproca. Jo el que vaig fer en el primer mapa fou una relació lineal entre els conceptes molt senzilla. Més aviat explicitant cada concepte que no interrelacionant-los.
Aquesta activitat, a diferència del debat, m’ha obligat a treballar en profunditat els conceptes explicats en l’article i el mòdul. No n’hi havia prou amb llegir, calia una interpretació pròpia i establir relacions entre tots dos materials. He pogut constatar el sentit de la necessitat de construcció de coneixement ja que, sense proposar-mo massa, he interioritzat i reelaborat moltes idees que amb la lectura (realitzada ja prèviament) havia passat per alt.
Per tal d’entendre aquesta complexa relació de nous conceptes apresos per fer la PAC 1 entre ciència , tecnologia, societat i educació he fet un mapa conceptual que es pot visualitzar en aquest document i així donar resposta a la qüestió plantejada per fer l’activitat 1.3. En aquest integra els referents teòrics i models teòrics que han aportat conceptes, idees i visions, al llarg de la història, i que han permès consolidar i definir a l’actualitat la complexitat de les relacions entre aquests tres elements. Volem ressaltar, les aportacions dels diferents models que expliquen aquestes relacions.
Per arribar a aquesta interpretació, he hagut d’enfrontar-me prèviament a d’altres aspectes més simples per comprendre aquesta relació tan complexa. Entre aquests està el tema referent als determinismes tecnològic i social tractats al debat, on m’he pogut adonar que no tot es redueix a una simple dependència de la tecnologia vers la societat o viceversa, tal com promulguen aquests determinismes, sinó que més aviat existeix una interrelació entre totes dues. A més, al debat es va parlar d’un progrés unidireccional “determinista” la qual cosa m‘ha permès apreciar que no només s’ha de parlar de tecnologia i societat, sinó també d’altres elements, com ara, el progrés científic.
L’article crec que se centra més en el camp de la Psicologia i la influència que rep d’aquesta societat de la informació, en canvi, en el mòdul la influència recau més en l’Educació. En ell aprecio clarament com es relacionen i interactuen , com la tecnologia influeix a la societat, a la ciència i a l’educació; com la societat exigeix de la tecnologia, de la ciència i de l’educació; com la ciència fa avançar a la tecnologia, a la societat, a l’educació, i com l’educació impulsa a la societat, a la ciència , a la tecnologia,... Realment el módul m’ha servit perquè crec que t’intenta donar una base clara i concreta realitzant un recorregut molt adient per tal de conèixer millor aquest món de la tecnologia educativa.
Les idees del mòdul i la síntesi del debat m’han ajudat a discernir sobre els elements teòrics que considero importants per tal de reflectir la complexitat de les relacions entre C-T-S-E. Resaltar la visió transversal de la tecnologia, ja que és un element més del currículum que no soluciona problemes per si sola i, és precisament, des de la interdisciplinareitat i des de la transversalitat amb altres àrees del currículum que pot esdevenir, tant a mestres com a alumnes, com una eina que ajuda a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Creiem que la tecnologia és necessària a l’escola perquè motiva i centra l’atenció dels alumnes en la comprensió dels conceptes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col•laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc.
I voldria comentar les restriccions institucionals que poden sorgir en la implementació de les TIC a l’escola. La tecnologia educativa,és una de les disciplines de la didàctica i l’organització escolar que ha sofert més canvis i constitueix un camp del coneixement orientat a resoldre problemes amb l’aplicació de tècniques fruit del progrés científic i tecnològic.
El seu camp d’acció no és independent del context sociocultural i polític en el qual podem trobar noves formes d’aprendre ja que proporciona ampliació de la informació, flexibilitat espai temporal , poder personalitzar els itineraris de formació de cada persona que el mateix temps ens duen a un canvi en l’activitat ja sigui personal com laboral o d’oci.L’escola no es pot mantenir al marge de la creixent presència de les TIC en la vida diària, sinó que s’hi ha d’adaptar i respondre a les necessitats socials que comporta relatives a l’alfabetització i ús d’aquestes en diferents àmbits. Crec que la consecució d’aquest objectiu requereix simultàniament un tractament específic i transversal de les TIC: un tractament específic per fomentar en l’alumnat una base sòlida en el maneig d’aquestes i un de transversal per tal de fomentar-ne l’ús a diferents situacions. Per això, crec que les TIC s’han d’incloure com una matèria dins del currículum, la qual cosa implica la seva planificació en el PCC i les Programacions d’Aula així com la seva consideració en l’organització espacial i temporal del centre (habilitar una aula com a classe d’informàtica, elaborar l’horari d’aquesta...) Ara bé, això només podrà tenir expectatives d’èxit si es compleixen certes condicions, com ara, la disposició de prou recursos (espai suficient, un ordinador per alumne...) i la preparació del docent quant al domini de les TIC i de la planificació del seu procés d’ensenyament/aprenentatge.
Per això, hem d’ajudar al professorat a anar construint les estratègies i recursos per poder implementar les TIC a l’aula, ja que considerem que han de ser un element motivador i innovador i no s’ha de convertir en un problema afegit al professorat. En aquest sentit, la formació permanent del professorat pot ajudar a dotar-los dels elements bàsics per tal d’assumir els reptes de l’educació actual.
Per dur a terme aquest procés, no només cal la implicació dels centres, sinó també el compliment dels compromisos adquirits per part de l’administració en relació a la dotació dels recursos necessaris, tal com afirma la LOE en el Títol VIII.
De la mateixa manera que l’escola no es pot mantenir al marge d’aquest procés, les famílies tampoc en són alienes. El naixement d’un fill els involucra en la planificació i la supervisió de la seva educació i formació i, consegüentment, en l’aprenentatge i ús que aquests fan de les TIC.
En conclusió, mai abans m’havia parat a pensar que tot progrés es dóna en un context social específic. Realment havia reflexionat poc sobre la relació existent entre ciència, tecnologia, societat i educació. Observo que tant el mòdul com l’article ens manifesten que ciència, tecnologia i societat són factors essencials i protagonistes en aquesta societat del coneixement.
Finalment, voldria acabar valorant com a positiva la tasca d’elaboració dels mapes conceptuals i l’a-map amb el software cmap. Aprendre a fer servir aquesta eina l’he d’agrair perquè fins ara havia fet servir d’altres processadors per la construcció d’esquemes i mapes i, sense cap dubte considero que és un instrument útil perquè ajuda a organitzar les idees i reflectir clarament les relacions existents entre elles. Tanmateix, la metodologia de construcció de l’a-map, si que ha esta novedosa perquè mai havia fet servir el model d’argumentació de Toulmin i trobo que ha estat un exercici molt enriquidor pel seu valor didàctic i pel seu valor conceptual.
dissabte, 26 de setembre del 2009
dijous, 24 de setembre del 2009
MAPA CONCEPTUAL
Segons Viquipèdia, el mapa conceptual és una tècnica per a la representació del coneixement en gràfics, així doncs a continuació podreu observar la representació del coneixement que tinc jo, sobre tecnològia, educació, societat, ciència i tic.
Situa't de 0 a 10
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___5___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __9____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___9_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _3____
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __10___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __5___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: _____7__
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___6___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: __6______
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___4_____
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___5___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __9____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___9_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _3____
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __10___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __5___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: _____7__
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___6___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: __6______
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___4_____
Avaluació dels coneixements previs.
1.- ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
1.- ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
Els PC’s, càmeres digitals, internet, en general, les noves tecnologies ja es troben a totes les cases. Els nostres alumnes han crescut amb elles, i els futurs alumnes coneixeran tecnologies més innovadores. Així doncs, crec que en la societat les noves eines de comunicació i d’informació influeix molt significativament en el coneixements i les habilitats en relació al progrés econòmic i social.
2.- ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
Penso que la neutralitat absoluta és molt difícil d’aconseguir, es pràcticament impossible. És evident que darrera la tecnologia hi ha la ciència, però darrera de la ciència hi ha la política i l’economia.
Possiblement els centres d’investigació amb finançament públic donaran més garanties de neutralitat.
3.- Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Tenir-les present és un requisit indispensable per qualsevol activitat d’ensenyament – aprenentatge. Consisteix en un recurs molt vàlid i un motor bàsic en l’àrea de la informació. Sense les TIC , la UOC probablement no existiria de la manera en la que la coneixem i nosaltres no seriem avui aquí.
3.- ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
Una de les causes del ritme tant accelerat del desenvolupament de la tecnologia i en concret aquelles més referides a la comunicació i la informació és l’economia, ja que influeix directament en els canvis de la manera de viure en cadascun dels països del món.
4.- Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
La utilització de les TIC exigeix canvis en el paper del professor i en el model educatiu subjacent.
5.- Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement
Transmissió: Considerar l’aprenent com a passiu i la informació li arriba per tal d’assimilar-la.
Transmetre alguna pas a seguir de mestre a alumne.Construcció del coneixement: és a dir el triangle interactiu (alume=protagonista, mestre=mediador entre alumne i continguts) Observar un llibre i seguir els passos integrant els coneixements que nosaltres tenim.
6.- Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
El nostre bagatge (sentiments, il·lusions, emocions, esperances, etc...) és part del coneixement que la persona utilitza per tal d’explicar i donar sentit a una idea
Subscriure's a:
Missatges (Atom)