AUTOAVALUACIÓ DE LA 1.3
I MAPA CONCEPTUAL
La lectura de l’article de Domènech i Tirado, així com el mòdul 1 i el debat dut a terme sobre CTS, m'ha fet reflexionar bastant i arribo a la conclusió de que és evident que les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat són de gran importància, on la seva interdependència ens ajuda a entendre el valor i la influència que reben mútuament de cada una.
Val a dir que el mapa conceptual realitzat a l’avaluació inicial, ara em sembla massa senzill, i fins i tot no el considero un mapa conceptual, sinó un esquema molt planer. En aquest em va costar molt ser capaç d’establir relacions entre els conceptes. No imaginava que la combinació entre aquests conceptes comportés una relació recíproca. Jo el que vaig fer en el primer mapa fou una relació lineal entre els conceptes molt senzilla. Més aviat explicitant cada concepte que no interrelacionant-los.
Aquesta activitat, a diferència del debat, m’ha obligat a treballar en profunditat els conceptes explicats en l’article i el mòdul. No n’hi havia prou amb llegir, calia una interpretació pròpia i establir relacions entre tots dos materials. He pogut constatar el sentit de la necessitat de construcció de coneixement ja que, sense proposar-mo massa, he interioritzat i reelaborat moltes idees que amb la lectura (realitzada ja prèviament) havia passat per alt.
Per tal d’entendre aquesta complexa relació de nous conceptes apresos per fer la PAC 1 entre ciència , tecnologia, societat i educació he fet un mapa conceptual que es pot visualitzar en aquest document i així donar resposta a la qüestió plantejada per fer l’activitat 1.3. En aquest integra els referents teòrics i models teòrics que han aportat conceptes, idees i visions, al llarg de la història, i que han permès consolidar i definir a l’actualitat la complexitat de les relacions entre aquests tres elements. Volem ressaltar, les aportacions dels diferents models que expliquen aquestes relacions.
Per arribar a aquesta interpretació, he hagut d’enfrontar-me prèviament a d’altres aspectes més simples per comprendre aquesta relació tan complexa. Entre aquests està el tema referent als determinismes tecnològic i social tractats al debat, on m’he pogut adonar que no tot es redueix a una simple dependència de la tecnologia vers la societat o viceversa, tal com promulguen aquests determinismes, sinó que més aviat existeix una interrelació entre totes dues. A més, al debat es va parlar d’un progrés unidireccional “determinista” la qual cosa m‘ha permès apreciar que no només s’ha de parlar de tecnologia i societat, sinó també d’altres elements, com ara, el progrés científic.
L’article crec que se centra més en el camp de la Psicologia i la influència que rep d’aquesta societat de la informació, en canvi, en el mòdul la influència recau més en l’Educació. En ell aprecio clarament com es relacionen i interactuen , com la tecnologia influeix a la societat, a la ciència i a l’educació; com la societat exigeix de la tecnologia, de la ciència i de l’educació; com la ciència fa avançar a la tecnologia, a la societat, a l’educació, i com l’educació impulsa a la societat, a la ciència , a la tecnologia,... Realment el módul m’ha servit perquè crec que t’intenta donar una base clara i concreta realitzant un recorregut molt adient per tal de conèixer millor aquest món de la tecnologia educativa.
Les idees del mòdul i la síntesi del debat m’han ajudat a discernir sobre els elements teòrics que considero importants per tal de reflectir la complexitat de les relacions entre C-T-S-E. Resaltar la visió transversal de la tecnologia, ja que és un element més del currículum que no soluciona problemes per si sola i, és precisament, des de la interdisciplinareitat i des de la transversalitat amb altres àrees del currículum que pot esdevenir, tant a mestres com a alumnes, com una eina que ajuda a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Creiem que la tecnologia és necessària a l’escola perquè motiva i centra l’atenció dels alumnes en la comprensió dels conceptes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col•laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc.
I voldria comentar les restriccions institucionals que poden sorgir en la implementació de les TIC a l’escola. La tecnologia educativa,és una de les disciplines de la didàctica i l’organització escolar que ha sofert més canvis i constitueix un camp del coneixement orientat a resoldre problemes amb l’aplicació de tècniques fruit del progrés científic i tecnològic.
El seu camp d’acció no és independent del context sociocultural i polític en el qual podem trobar noves formes d’aprendre ja que proporciona ampliació de la informació, flexibilitat espai temporal , poder personalitzar els itineraris de formació de cada persona que el mateix temps ens duen a un canvi en l’activitat ja sigui personal com laboral o d’oci.L’escola no es pot mantenir al marge de la creixent presència de les TIC en la vida diària, sinó que s’hi ha d’adaptar i respondre a les necessitats socials que comporta relatives a l’alfabetització i ús d’aquestes en diferents àmbits. Crec que la consecució d’aquest objectiu requereix simultàniament un tractament específic i transversal de les TIC: un tractament específic per fomentar en l’alumnat una base sòlida en el maneig d’aquestes i un de transversal per tal de fomentar-ne l’ús a diferents situacions. Per això, crec que les TIC s’han d’incloure com una matèria dins del currículum, la qual cosa implica la seva planificació en el PCC i les Programacions d’Aula així com la seva consideració en l’organització espacial i temporal del centre (habilitar una aula com a classe d’informàtica, elaborar l’horari d’aquesta...) Ara bé, això només podrà tenir expectatives d’èxit si es compleixen certes condicions, com ara, la disposició de prou recursos (espai suficient, un ordinador per alumne...) i la preparació del docent quant al domini de les TIC i de la planificació del seu procés d’ensenyament/aprenentatge.
Per això, hem d’ajudar al professorat a anar construint les estratègies i recursos per poder implementar les TIC a l’aula, ja que considerem que han de ser un element motivador i innovador i no s’ha de convertir en un problema afegit al professorat. En aquest sentit, la formació permanent del professorat pot ajudar a dotar-los dels elements bàsics per tal d’assumir els reptes de l’educació actual.
Per dur a terme aquest procés, no només cal la implicació dels centres, sinó també el compliment dels compromisos adquirits per part de l’administració en relació a la dotació dels recursos necessaris, tal com afirma la LOE en el Títol VIII.
De la mateixa manera que l’escola no es pot mantenir al marge d’aquest procés, les famílies tampoc en són alienes. El naixement d’un fill els involucra en la planificació i la supervisió de la seva educació i formació i, consegüentment, en l’aprenentatge i ús que aquests fan de les TIC.
En conclusió, mai abans m’havia parat a pensar que tot progrés es dóna en un context social específic. Realment havia reflexionat poc sobre la relació existent entre ciència, tecnologia, societat i educació. Observo que tant el mòdul com l’article ens manifesten que ciència, tecnologia i societat són factors essencials i protagonistes en aquesta societat del coneixement.
Finalment, voldria acabar valorant com a positiva la tasca d’elaboració dels mapes conceptuals i l’a-map amb el software cmap. Aprendre a fer servir aquesta eina l’he d’agrair perquè fins ara havia fet servir d’altres processadors per la construcció d’esquemes i mapes i, sense cap dubte considero que és un instrument útil perquè ajuda a organitzar les idees i reflectir clarament les relacions existents entre elles. Tanmateix, la metodologia de construcció de l’a-map, si que ha esta novedosa perquè mai havia fet servir el model d’argumentació de Toulmin i trobo que ha estat un exercici molt enriquidor pel seu valor didàctic i pel seu valor conceptual.
Val a dir que el mapa conceptual realitzat a l’avaluació inicial, ara em sembla massa senzill, i fins i tot no el considero un mapa conceptual, sinó un esquema molt planer. En aquest em va costar molt ser capaç d’establir relacions entre els conceptes. No imaginava que la combinació entre aquests conceptes comportés una relació recíproca. Jo el que vaig fer en el primer mapa fou una relació lineal entre els conceptes molt senzilla. Més aviat explicitant cada concepte que no interrelacionant-los.
Aquesta activitat, a diferència del debat, m’ha obligat a treballar en profunditat els conceptes explicats en l’article i el mòdul. No n’hi havia prou amb llegir, calia una interpretació pròpia i establir relacions entre tots dos materials. He pogut constatar el sentit de la necessitat de construcció de coneixement ja que, sense proposar-mo massa, he interioritzat i reelaborat moltes idees que amb la lectura (realitzada ja prèviament) havia passat per alt.
Per tal d’entendre aquesta complexa relació de nous conceptes apresos per fer la PAC 1 entre ciència , tecnologia, societat i educació he fet un mapa conceptual que es pot visualitzar en aquest document i així donar resposta a la qüestió plantejada per fer l’activitat 1.3. En aquest integra els referents teòrics i models teòrics que han aportat conceptes, idees i visions, al llarg de la història, i que han permès consolidar i definir a l’actualitat la complexitat de les relacions entre aquests tres elements. Volem ressaltar, les aportacions dels diferents models que expliquen aquestes relacions.
Per arribar a aquesta interpretació, he hagut d’enfrontar-me prèviament a d’altres aspectes més simples per comprendre aquesta relació tan complexa. Entre aquests està el tema referent als determinismes tecnològic i social tractats al debat, on m’he pogut adonar que no tot es redueix a una simple dependència de la tecnologia vers la societat o viceversa, tal com promulguen aquests determinismes, sinó que més aviat existeix una interrelació entre totes dues. A més, al debat es va parlar d’un progrés unidireccional “determinista” la qual cosa m‘ha permès apreciar que no només s’ha de parlar de tecnologia i societat, sinó també d’altres elements, com ara, el progrés científic.
L’article crec que se centra més en el camp de la Psicologia i la influència que rep d’aquesta societat de la informació, en canvi, en el mòdul la influència recau més en l’Educació. En ell aprecio clarament com es relacionen i interactuen , com la tecnologia influeix a la societat, a la ciència i a l’educació; com la societat exigeix de la tecnologia, de la ciència i de l’educació; com la ciència fa avançar a la tecnologia, a la societat, a l’educació, i com l’educació impulsa a la societat, a la ciència , a la tecnologia,... Realment el módul m’ha servit perquè crec que t’intenta donar una base clara i concreta realitzant un recorregut molt adient per tal de conèixer millor aquest món de la tecnologia educativa.
Les idees del mòdul i la síntesi del debat m’han ajudat a discernir sobre els elements teòrics que considero importants per tal de reflectir la complexitat de les relacions entre C-T-S-E. Resaltar la visió transversal de la tecnologia, ja que és un element més del currículum que no soluciona problemes per si sola i, és precisament, des de la interdisciplinareitat i des de la transversalitat amb altres àrees del currículum que pot esdevenir, tant a mestres com a alumnes, com una eina que ajuda a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Creiem que la tecnologia és necessària a l’escola perquè motiva i centra l’atenció dels alumnes en la comprensió dels conceptes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col•laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc.
I voldria comentar les restriccions institucionals que poden sorgir en la implementació de les TIC a l’escola. La tecnologia educativa,és una de les disciplines de la didàctica i l’organització escolar que ha sofert més canvis i constitueix un camp del coneixement orientat a resoldre problemes amb l’aplicació de tècniques fruit del progrés científic i tecnològic.
El seu camp d’acció no és independent del context sociocultural i polític en el qual podem trobar noves formes d’aprendre ja que proporciona ampliació de la informació, flexibilitat espai temporal , poder personalitzar els itineraris de formació de cada persona que el mateix temps ens duen a un canvi en l’activitat ja sigui personal com laboral o d’oci.L’escola no es pot mantenir al marge de la creixent presència de les TIC en la vida diària, sinó que s’hi ha d’adaptar i respondre a les necessitats socials que comporta relatives a l’alfabetització i ús d’aquestes en diferents àmbits. Crec que la consecució d’aquest objectiu requereix simultàniament un tractament específic i transversal de les TIC: un tractament específic per fomentar en l’alumnat una base sòlida en el maneig d’aquestes i un de transversal per tal de fomentar-ne l’ús a diferents situacions. Per això, crec que les TIC s’han d’incloure com una matèria dins del currículum, la qual cosa implica la seva planificació en el PCC i les Programacions d’Aula així com la seva consideració en l’organització espacial i temporal del centre (habilitar una aula com a classe d’informàtica, elaborar l’horari d’aquesta...) Ara bé, això només podrà tenir expectatives d’èxit si es compleixen certes condicions, com ara, la disposició de prou recursos (espai suficient, un ordinador per alumne...) i la preparació del docent quant al domini de les TIC i de la planificació del seu procés d’ensenyament/aprenentatge.
Per això, hem d’ajudar al professorat a anar construint les estratègies i recursos per poder implementar les TIC a l’aula, ja que considerem que han de ser un element motivador i innovador i no s’ha de convertir en un problema afegit al professorat. En aquest sentit, la formació permanent del professorat pot ajudar a dotar-los dels elements bàsics per tal d’assumir els reptes de l’educació actual.
Per dur a terme aquest procés, no només cal la implicació dels centres, sinó també el compliment dels compromisos adquirits per part de l’administració en relació a la dotació dels recursos necessaris, tal com afirma la LOE en el Títol VIII.
De la mateixa manera que l’escola no es pot mantenir al marge d’aquest procés, les famílies tampoc en són alienes. El naixement d’un fill els involucra en la planificació i la supervisió de la seva educació i formació i, consegüentment, en l’aprenentatge i ús que aquests fan de les TIC.
En conclusió, mai abans m’havia parat a pensar que tot progrés es dóna en un context social específic. Realment havia reflexionat poc sobre la relació existent entre ciència, tecnologia, societat i educació. Observo que tant el mòdul com l’article ens manifesten que ciència, tecnologia i societat són factors essencials i protagonistes en aquesta societat del coneixement.
Finalment, voldria acabar valorant com a positiva la tasca d’elaboració dels mapes conceptuals i l’a-map amb el software cmap. Aprendre a fer servir aquesta eina l’he d’agrair perquè fins ara havia fet servir d’altres processadors per la construcció d’esquemes i mapes i, sense cap dubte considero que és un instrument útil perquè ajuda a organitzar les idees i reflectir clarament les relacions existents entre elles. Tanmateix, la metodologia de construcció de l’a-map, si que ha esta novedosa perquè mai havia fet servir el model d’argumentació de Toulmin i trobo que ha estat un exercici molt enriquidor pel seu valor didàctic i pel seu valor conceptual.
