El treball realitzat a partir de les enquestes es basa en fer una reunió amb tots ells i resoldre els dubtes que tenen; al no fer-ho aixi s'establirien opinions i judicis esterotipats sobre el que es fa i el que no es fa a l'institut i.
En conclusió, la relació familia-institut de qualitat han de servir per a acostar dos móns diferents, per a comprendre's mutuament i per establit pautes comunes d'actuació. La tasca de la psicopedagoga de l'EAP de les quatre escoles així com la de l'institut, tant amb els mestres com amb les families, consisteix a possibilitar que totes dues parts puguin bastir unes relacions constructives, basades en el respecte mutú, la tolerància i la valoració de l'altre.
Bona nit, Montse
ResponEliminaPrimer de tot felicitar-te per tot el treball que estàs fent. El tema que abordes realment és interessant, ja que el "salt" de primària a secundària és bastant important i és un procés que comporta moltes inquietuds, temors i preocupacions per tots (educadors, alumnes i famílies). Et puc explicar que estic de tutor al tercer cicle de primària, i que el pas a secundària és alguna cosa que preocupa, sobretot el com facilitar tota la informació sobre els alumnes al nou centre, per poder afavorir aquest canvi.
D'altra banda, i arran de la quarta fase que planteges, considero que des de l'inici de l'escolarització de l'alumne, la relació i la coordinació famílies - escola té una gran importància per a l'educació dels nens i nenes. Però sembla que aquesta importància que se li dóna, sobretot en les primeres etapes, es va perdent amb el temps, i a mesura que els nens es van fent majors, les famílies i els professors es preocupen menys de cuidar d'aquesta relació i aquest treball coordinat. I considero que quan entren en l'adolescència és quan major importància té aquesta realación, perquè existeixen temàtiques i problemàtiques que exigeixen d'una labor conjunta.